El terme de Sant Boi de Lluçanès està situat al nord de la comarca d'Osona i al NE de la sub-comarca del Lluçanès, amb una extensió de 21,17 km2.
Queda força ben delimitat per carenes muntanyoses formant gairebé una vall. De Nord a Llevant per la serralada dels Munts (1050 m), Puigcornador (977 m) i la serra de SAnt Salvador (952 m). De Ponent a Migdia per Vilarrasa (867 m) fins a Cornet (857 m). A la part de Migdia per la serralada de Sobremunt (892 m).
El nucli urbà queda situat al NO del terme, a la falda dels Munts i en un suau desnivell vers el fons de la vall, per on transcorre la riera del Sorreig, poc cabalosa, ja que neix poc abans d'entrar en el terme.
Molt abundants són les fonts, d'aigües un xic calcàries, fresques i de bon gust al paladar. A pocs metres del nucli urbà podem trobar-hi la Font de la Presa, la dels Plàtans, la Talaia i la que més adeptes té és la font de la Prada, tant per la qualitat i frescor de l'aigua com per l'encisador entorn on es trobar ubicada, voltada de verds prats i espessa vegetació.
Les aigües potables, d'extraordinària qualitat, de les que s'abasteix la població provenen d'un pou situat prop de la font de la Talaia i altres a pocs metres del Sorreig.
També cal destacar-hi algunes caseries (Gallifa al nord, Vila-rasa al sud, Viladecans a l'est) i dues importants pairalies (el Vilar de Sant Boi i Sant Salvador de Bellver o d'Orís).
Els boscos de la zona estan formats pel pi roig, pinassa i el conegut roure martinenc. El Roure de la Senyora, arbre monumental protegit, es troba prop del Vilar, és un roure centenari de grans proporcions i molt visitat. És terra de bolets (el més important i apreciat és el rovelló), caça i bona cuina. L'agricultura, la silvicultura, la indústria i el comerç formen l'economia local.
